Delacroix: La Llibertat guiant al poble
View more documents from jordimanero.
dijous, 3 de desembre del 2009
dimarts, 1 de desembre del 2009
Pràctica de neoclàssic i romanticisme
HISTÒRIA DE L’ART
2n Batxillerat
Pràctica d’Art Neoclàssic
1.Exposa el context històric del segle XVIII i principis del XIX en el qual apareix l’estil neoclàssic. Especifica el cas de França.
2.Explica les característiques generals de l’estil neoclàssic.
3.Fes el comentari complet de l’obra: Eros i Psique, d’Antonio Canova.
4.Resumeix també les característiques de la pintura neoclàssica. Quins van ser els seus autors principals. Dóna el nom de al menys 4 obres de cadascun.
6.Llegeix el següent text i comenta’l:
“Per a David l’ideal clàssic no és inspiració poètica sinó model ètic. No eludeix la realitat de la història amb el mitologisme arcaic, no la supera amb la metafísica del que és sublim, contempla amb fermesa i passió continguda el que és tràgic, que no és a l’altre món sinó a la crua realitat de les coses. El jurament dels Horacis rebat la identitat pre-romànica del que és tràgic i el que és sublim, pensa que el que és tràgic no és sublim, sinó històric. Es declara “filòsof” i professa un estoïcisme moral el model del qual és l’ètica cívica (Plutarc, Tàcit); fa com els arquitectes neoclàssics, que apunten cap a l’ideal a través de la lògica adherència a les exigències socials; es proposa com un deure la lúcida, despiatada fidelitat als fets”
Giulio Carlo Argan: El arte moderno (1770-1970), 1975.
a)Explica el significat de la primera frase del text.
b)Resumeix, amb les teves paraules, el contingut del text.
c)Relaciona’l amb la interpretació del quadre El jurament dels Horacis.
7.Explica el context històric general en el qual sorgeix el corrent romàntic a Europa. Resumeix també el context històric francès des de la caiguda de Napoleó fins el 1848.
8.Enumera i explica les principals característiques de la pintura romàntica. Dóna el nom de 4 autors i dues obres de cadascun.
9.Fes l’anàlisi formal de “La família de Carles IV” de Goya.
10.Compara les obres: Jurament dels Horacis amb La Llibertat guiant al poble, omplint un quadre que se us facilitarà a la classe.
2n Batxillerat
Pràctica d’Art Neoclàssic
1.Exposa el context històric del segle XVIII i principis del XIX en el qual apareix l’estil neoclàssic. Especifica el cas de França.
2.Explica les característiques generals de l’estil neoclàssic.
3.Fes el comentari complet de l’obra: Eros i Psique, d’Antonio Canova.
4.Resumeix també les característiques de la pintura neoclàssica. Quins van ser els seus autors principals. Dóna el nom de al menys 4 obres de cadascun.
6.Llegeix el següent text i comenta’l:
“Per a David l’ideal clàssic no és inspiració poètica sinó model ètic. No eludeix la realitat de la història amb el mitologisme arcaic, no la supera amb la metafísica del que és sublim, contempla amb fermesa i passió continguda el que és tràgic, que no és a l’altre món sinó a la crua realitat de les coses. El jurament dels Horacis rebat la identitat pre-romànica del que és tràgic i el que és sublim, pensa que el que és tràgic no és sublim, sinó històric. Es declara “filòsof” i professa un estoïcisme moral el model del qual és l’ètica cívica (Plutarc, Tàcit); fa com els arquitectes neoclàssics, que apunten cap a l’ideal a través de la lògica adherència a les exigències socials; es proposa com un deure la lúcida, despiatada fidelitat als fets”
Giulio Carlo Argan: El arte moderno (1770-1970), 1975.
a)Explica el significat de la primera frase del text.
b)Resumeix, amb les teves paraules, el contingut del text.
c)Relaciona’l amb la interpretació del quadre El jurament dels Horacis.
7.Explica el context històric general en el qual sorgeix el corrent romàntic a Europa. Resumeix també el context històric francès des de la caiguda de Napoleó fins el 1848.
8.Enumera i explica les principals característiques de la pintura romàntica. Dóna el nom de 4 autors i dues obres de cadascun.
9.Fes l’anàlisi formal de “La família de Carles IV” de Goya.
10.Compara les obres: Jurament dels Horacis amb La Llibertat guiant al poble, omplint un quadre que se us facilitarà a la classe.
dimecres, 30 de setembre del 2009
Criteris d'avaluació curs 2009-10
HISTÒRIA DE L’ART
2n Batxillerat
Curs 2009-2010
Criteris d’avaluació
- L’avaluació serà continuada i la nota final de la matèria serà la mitjana de les notes de cada una de les tres avaluacions, tot valorant la progressió de cada alumne.
- Els continguts de la matèria es dividiran en unitats didàctiques, corresponents als diferents períodes i estils artístics. El professsor/a indicarà quins pertanyen a cada un dels tres períodes d’avaluació que hi haurà al llarg del curs.
- Per cada bloc temàtic, corresponent al període d’una avaluació, hi haurà, com a mínim, dues proves d’avaluació, a més d’un nombre variable d’activitats (pràctiques). Aquestes últimes s’han de realitzar individualment, excepte quan s’indiqui el contrari, i s’han de presentar el dia indicat pel professor/a. No s’acceptaran fora del termini marcat.
- El model d’examen prendrà com a referència bàsica el model de les proves de selectivitat, sent diferent en comptades excepcions.
- Al final de cada avaluació es realitzarà una prova de síntesi (tot el temari fet fins el moment), que servirà de recuperació (de l’avaluació anterior) i a la vegada de nota sumativa per a tothom dins l’avaluació corresponent.
- A final de curs (maig) es realitzarà una prova de síntesi de tots els continguts de la matèria, que servirà de recuperació i a la vegada de nota sumativa per a tothom dins la tercera avaluació.
- La qualificació serà numèrica, de l’1 al 10. Per aprovar cal treure un 5 o més.
- La qualificació de la matèria de cada avaluació es farà d’acord amb a ponderació següent: un 70% correspondrà a l’avaluació sumativa (coneixements: proves d’avaluació), un 20% a l’avaluació formativa (pràctiques) i un 10% a les actituds i les normes de conducta. Respecte aquest darrer apartat, cal destacar que es considera bàsica l’assistència a classe i la puntualitat.
Criteris de recuperació
- Els alumnes que suspenguin la 1a i/o la 2a avaluació tindran dret a una prova de recuperació. Serà la prova de síntesi esmentada anteriorment.
Prova de suficiència
- Els alumnes que a final de curs tinguin alguna avaluació suspesa s’haura de presentar a la prova de suficiència. Els que no l’aprovin els quedarà la matèria pendent.
2n Batxillerat
Curs 2009-2010
Criteris d’avaluació
- L’avaluació serà continuada i la nota final de la matèria serà la mitjana de les notes de cada una de les tres avaluacions, tot valorant la progressió de cada alumne.
- Els continguts de la matèria es dividiran en unitats didàctiques, corresponents als diferents períodes i estils artístics. El professsor/a indicarà quins pertanyen a cada un dels tres períodes d’avaluació que hi haurà al llarg del curs.
- Per cada bloc temàtic, corresponent al període d’una avaluació, hi haurà, com a mínim, dues proves d’avaluació, a més d’un nombre variable d’activitats (pràctiques). Aquestes últimes s’han de realitzar individualment, excepte quan s’indiqui el contrari, i s’han de presentar el dia indicat pel professor/a. No s’acceptaran fora del termini marcat.
- El model d’examen prendrà com a referència bàsica el model de les proves de selectivitat, sent diferent en comptades excepcions.
- Al final de cada avaluació es realitzarà una prova de síntesi (tot el temari fet fins el moment), que servirà de recuperació (de l’avaluació anterior) i a la vegada de nota sumativa per a tothom dins l’avaluació corresponent.
- A final de curs (maig) es realitzarà una prova de síntesi de tots els continguts de la matèria, que servirà de recuperació i a la vegada de nota sumativa per a tothom dins la tercera avaluació.
- La qualificació serà numèrica, de l’1 al 10. Per aprovar cal treure un 5 o més.
- La qualificació de la matèria de cada avaluació es farà d’acord amb a ponderació següent: un 70% correspondrà a l’avaluació sumativa (coneixements: proves d’avaluació), un 20% a l’avaluació formativa (pràctiques) i un 10% a les actituds i les normes de conducta. Respecte aquest darrer apartat, cal destacar que es considera bàsica l’assistència a classe i la puntualitat.
Criteris de recuperació
- Els alumnes que suspenguin la 1a i/o la 2a avaluació tindran dret a una prova de recuperació. Serà la prova de síntesi esmentada anteriorment.
Prova de suficiència
- Els alumnes que a final de curs tinguin alguna avaluació suspesa s’haura de presentar a la prova de suficiència. Els que no l’aprovin els quedarà la matèria pendent.
dilluns, 14 de setembre del 2009
diumenge, 13 de setembre del 2009
dissabte, 12 de setembre del 2009
Pràctica d'art clàssic: Roma
Practica d’Història de l’Art
L’art clàssic: Roma
1.Informa’t de les principals característiques de l’art romà en general.
Enumera, dibuixa i explica els principals elements de l’arquitectura
romana i les tipologies arquitectòniques pricipals.
2.Elabora un quadre amb la documentació general de totes les obres d’art romà que
has d’estudiar. Situa cadascuna en el seu context.
3.Situa la Maison Carrée en el temps i relaciona-la amb el seu context històric.
Comenta les principals característiques d’aquest temple, comparant-lo amb un
temple grec.
4.Identifica i comenta la iconografia de l’obra: August de Prima Porta, i resumeix-
ne el significat i la funció.
5.Digues a quin estil pertany l’obra Colosseu i descriu els elements més importants
d’aquest estil. Comenta’n l’estructura i els espais. Utilitza els aspectes
visibles de l’obra per donar suport a la teva descripció.
6.A quin estil pertany la Columna de Trajà? Quins són els elements principals
d’aquest estil? Fes la descripció utilitzant els aspectes visibles d’aquesta obra.
7.Llegeix el següent text:
"Les investigacions dels arquitectes romans sobre l’espai interior culminen en una solució harmoniosa i imponent, el Panteó, reconstruït per l’emperador Adrià (126), després que el temple anterior, de planta rectangular, patís dos grans incendis. L’ús que hi trobem de la planta circular, adoptada en els complexos termals, no constituïa cap novetat: el que era nou era la seva aplicació a un edifici religiós. Tampoc l’ús de la cúpula era inèdit. El que va ser realment original és la definició que varen fer de l’espai interior: definició vital, obligada per a qui entra en el Panteó. Aquesta vitalitat està determinada sobre tot per l’ampli tambor cilíndric i per la complexa estructura de suport mitjançant arcs que abracen la cúpula en la seva empenta sobre massissos pilars. D’aquesta manera el buit, pensat fins aleshores com a element passiu, o negatiu, va assolir un valor positiu, de “presència que actua”, gràcies a les diferents correspondències entre els elements. Correspondències mesurables (per exemple, el diàmetre del Panteó i la seva alçada són iguals), però que captem com a concordances harmòniques en tants altres aspectes: correlació entre la línia corba de la planta i les infinites corbes que formen la cúpula; els cinc cercles concèntrics de la cúpula, decorats amb casetons, que pugen cap a l’única obertura, també rodona, donant la impressió d’una lleugeresa aèria. Resultats estètics que va fer possibles la perfecció tècnica amb que els constructors romans utilitzaven els materials de construcció".
Alda Tarella: “Como reconocer el arte romano” (traducció)
a) Resumiu les idees principals del text
b) Quins elements no eren originals i què sí que ho era? Què vol dir que el buit va assolir un paper actiu, positiu?
c) Quins són els elements de suport i suportats que s’esmenten al text? Explica com diu que s’interelacionen.
d) Afegeix altres elements d’aquest edifici que no s’esmentin al text.
e) Explica el significat i la funció del Panteó.
8.Descriu els elements plàstics i la composició de l’obra: Sacrifici d’Ifigènia.
L’art clàssic: Roma
1.Informa’t de les principals característiques de l’art romà en general.
Enumera, dibuixa i explica els principals elements de l’arquitectura
romana i les tipologies arquitectòniques pricipals.
2.Elabora un quadre amb la documentació general de totes les obres d’art romà que
has d’estudiar. Situa cadascuna en el seu context.
3.Situa la Maison Carrée en el temps i relaciona-la amb el seu context històric.
Comenta les principals característiques d’aquest temple, comparant-lo amb un
temple grec.
4.Identifica i comenta la iconografia de l’obra: August de Prima Porta, i resumeix-
ne el significat i la funció.
5.Digues a quin estil pertany l’obra Colosseu i descriu els elements més importants
d’aquest estil. Comenta’n l’estructura i els espais. Utilitza els aspectes
visibles de l’obra per donar suport a la teva descripció.
6.A quin estil pertany la Columna de Trajà? Quins són els elements principals
d’aquest estil? Fes la descripció utilitzant els aspectes visibles d’aquesta obra.
7.Llegeix el següent text:
"Les investigacions dels arquitectes romans sobre l’espai interior culminen en una solució harmoniosa i imponent, el Panteó, reconstruït per l’emperador Adrià (126), després que el temple anterior, de planta rectangular, patís dos grans incendis. L’ús que hi trobem de la planta circular, adoptada en els complexos termals, no constituïa cap novetat: el que era nou era la seva aplicació a un edifici religiós. Tampoc l’ús de la cúpula era inèdit. El que va ser realment original és la definició que varen fer de l’espai interior: definició vital, obligada per a qui entra en el Panteó. Aquesta vitalitat està determinada sobre tot per l’ampli tambor cilíndric i per la complexa estructura de suport mitjançant arcs que abracen la cúpula en la seva empenta sobre massissos pilars. D’aquesta manera el buit, pensat fins aleshores com a element passiu, o negatiu, va assolir un valor positiu, de “presència que actua”, gràcies a les diferents correspondències entre els elements. Correspondències mesurables (per exemple, el diàmetre del Panteó i la seva alçada són iguals), però que captem com a concordances harmòniques en tants altres aspectes: correlació entre la línia corba de la planta i les infinites corbes que formen la cúpula; els cinc cercles concèntrics de la cúpula, decorats amb casetons, que pugen cap a l’única obertura, també rodona, donant la impressió d’una lleugeresa aèria. Resultats estètics que va fer possibles la perfecció tècnica amb que els constructors romans utilitzaven els materials de construcció".
Alda Tarella: “Como reconocer el arte romano” (traducció)
a) Resumiu les idees principals del text
b) Quins elements no eren originals i què sí que ho era? Què vol dir que el buit va assolir un paper actiu, positiu?
c) Quins són els elements de suport i suportats que s’esmenten al text? Explica com diu que s’interelacionen.
d) Afegeix altres elements d’aquest edifici que no s’esmentin al text.
e) Explica el significat i la funció del Panteó.
8.Descriu els elements plàstics i la composició de l’obra: Sacrifici d’Ifigènia.
divendres, 12 de juny del 2009
dissabte, 24 de gener del 2009
dimarts, 13 de gener del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)